Usuarpacions d'identitat a Internet

Inaguro una petita secció en la que m’agradaria aportar el meu granet de sorra a un món tan i tan complex com és Internet. Pels que em coneixeu, sabreu que la tecnologia forma part de la meva feina però també és una part molt important de la meva vida i dels meus passatemps. És per això que m’agradaria aprofitar aquesta web per divulgar i donar a conèixer assumptes que a vegades crec que no són prou ben entesos. Amb tota la modèstia del món aquí teniu la primera entrega.

Em comentava un amic proper que fa molts pocs dies va ser víctima d'una usurpació de la seva identitat a Internet....en paraules més clares, el seu compte Google va ser crackejat i robat. El que és més alarmant és que en qüestió de poc temps això mateix ha passat a més gent del meu entorn i a mi mateix, com us explicava fa poc.
I és que per alguns de nosaltres, les eines que Internet ens ofereix ja no són només formes d'entretemiment i oci sino que s'han convertit en veritables instruments del nostre dia a dia: accés a serveis bancaris, missatgeria personal i professional, accéss a portals de l'Administració i un llarg etcètera. Em deia el meu amic que fins aquell moment no es va adonar de tot el que envoltava el seu compte Google: correu Gmail, Picasa, Analythics i encara més: quants serveis tenim vinculats al nostre correu electrònic? xarxes socials com Facebook, Tweeter, Linkedin, mitjans de pagament com Paypal.

Us imagineu el que es pot fer només tenint accés al correu d'una altra persona? Les conseqüències poden anar des d'una simple broma de mal gust fins a un mal irreparable, deixant de banda la sensació d'impotència i vulnerabilitat que sentim. Qui tingui una ment perversa com jo segur que podrà idear mil maneres de fer mal.

La quotidianeitat o la mandra fan que a vegades ens relaxem i oblidem aplicar mesures molt simples de seguretat i quan el mal està fet ja és massa tard . Així que em permetré la llicència de suggerir i recomanar una sèrie de bones pràctiques i consells que si poseu en pràctica no elimiareu el risc completament però el minimitzareu moltíssim. Sóc conscient que molts de vosaltres les trobareu evidents i potser alguns d'altres massa radicals; en definitiva cadascú és lliure de triar el seu grau de paranoia i de comoditat. Aquí van:

Contrassenyes
La tria d'una contrasenya ha de complir dos requisits, que sigui fàcil de recordar i que sigui difícil d'endevinar. Molts sistemes obliguen a fer servir combinacions de majúscules, minúscules, símbols i números i crec que és una bona idea. Una suggerència: trieu una paraula fàcil de recordar, canvieu una de les seves lletres a majúscula i canvieu les lletres pels números o símbols semblants:

Per exemple jo trio la paraula hamster. Posaré la primera lletra en majúscula i canviaré la a per una @ i la e per un 3: H@mst3r.
Si a més a més us acostumeu a canviar-la cada més o dos mesos, tindreu una contrassenya molt forta. Consell, H@mst3r01 pel gener, H@mst3r02 pel febrer, H@mst3r03 pel març, etcètera. Hotmail permet activar la caducitat de les contrassenyes cada 72 dies.

A més a més, hem de tenir clar que les contrassenyes són PERSONALS. No serveix de res tenir una contrassenya forta si la deixem escrita en un post-it o la diem al nostre company de feina perquè ens faci alguna cosa a l'ordinador quan no hi som. Si ens veiem obligats a revelar-la, cal canviar-la de seguida.

Navegació segura
Assegureu-vos sempre d'estar en una web segura (que comenci per HTTPS) quan accediu a serveis personals. Les webs segures encripten la informació des del vostre PC fins al servidor. La majoria de portals d'Internet de correu, pagament o bancaris són segurs. Feu servir portals bancaris només si treballen amb tarjetes de coordenades i permeten entrar els codis amb el ratolí i no amb el teclat.

Atenció a l'ús de PC que no són vostres, com cibercafès, biblioteques o companys. Molts navegadors tenen activades les opcions de recordar contrassenyes i la vostra podria quedar compromesa. Si no n'esteu segurs, millor no fer-ho o en tot cas borreu els fitxers temporals un cop hagueu acabat.

Virus, troyans, keylogers, phishing i altres bestioles
Desenganyem-nos: els temps en els quals els virus eren bromes (com la piloteta) o destructius han passat a la història. La fita dels virus actuals és robar contrassenyes i credencials per treure'n profit econòmic. Tingueu sempre un antivirus al dia i escanegeu el PC setmanalment com a molt tard.

Desconfieu dels correus que venen de noies russes que us volen conèixer, d'empresaris africans que necessiten fer una transferència o d'empreses que ofereixen feina a casa amb traduccions lamentables.

En definitiva, el millor consell és fer servir el sentit comú i desconfiar de tot. Com a la vida, a Internet rarament res és gratis ni fàcil. No reveleu contrassenyes ni doneu dades personals a ningú. No poseu tots els ous a la mateixa cistella com tampoc ho faríeu a la vida real: no vinculeu tot al mateix compte de correu. Si el perdeu, us quedareu sense res.

A la vida no existeix la seguretat absoluta, però si sou capaços de seguir aquests consells (a mi em costa a vegades) tindreu molt de guanyat.

I fins aquí hem arribat, prou pallissa per avui :-)

PS: per cert, afortunadament, el meu amic ha aconseguit recuperar el compte. Els protocols de Google han funcionat bé i ràpid.