Errik bere lege, itxeak bere aztura.
Cada terra la seva llei, cada casa els seus costums.
(proverbi vasc)
Com ja saben els meus seguidors de Twittter, Facebook o coneguts en general, per motius laborals he hagut de passar tres setmanes a Bilbao. Tenint en compte que es tractava d’una visita amb caràcter obligatori i que la faria sol, calia tenir una actitud positiva; de totes maneres, he d’admetre que no m’ha costat gens i que puc assegurar que ha estat una experiència fascinant i molt enriquidora.
Ja havia estat a Bilbao fent turisme durant l’estiu del 2000 i una altra vegada durant l’estiu de 2003. En ambdós casos, va ser un pas pràcticament fugaç perquè estàvem en ruta, així que podia dir que mai havia tingut l’oportunitat de visitar la ciutat en profunditat. Aquesta era la meva!
Vaig tenir l’immensa sort que l’hotel estigués al centre, al costat de l’ajuntament. El Barceló Nervión és un hotel molt correcte, tampoc calia res més. Com que sortia de la feina a quarts de sis, a les sis ja estava a l’hotel i estava a punt per començar la ruta.
Bilbao ha canviat molt des de la construcció de l’emblema de la ciutat, el Guggenheim. El que abans era una ciutat industrial, dura i freda, amb drassanes i contenidors de càrrega a la ria, es avui en dia un lloc indispensable per passar-hi un parell de dies. L’arranjament de la ria ha suposat, com va passar a Barcelona amb la Vila Olímpica, guanyar un espai per als ciutadans. Un lloc on passejar, córrer, patinar o gaudir de la nova arquitectura bilbaina.
La ria – Passeig des del Pont de l’Ajuntament fins la Karola
I això és el que vaig fer el primer dia, un volt per la ria. Sortint a mà dreta em vaig trobar el Zubizuri –el Pont Blanc en euskera-.
El Zubizuri o Pasarel·la Calatrava perquè va ser projectat pel Santiago Calatrava, és un prodigi de l’enginyeria i de l’arquitectura. Si us hi fixeu, no té cap suport al mig. Les vares metàl·liques blanques estan corbades respecte el terra i en la meva opinió el conjunt forma una obra d’una bellesa impressionant.
Seguint més a la dreta (anant cap a l’oest), es poden veure la resta de ponts com el de La Salve, Deusto o Euskalduna. Alguns d’ells són exlusivament per vianants, i d’altres permeten el trànsit de vehicles.
Vaig aprofitar per creuar el Nervión i continuar el passeig per la ribera sud. Detalls com la plataforma del tramvia, els aparcabicletes o la sensació d’espai obert eran tot un plaer pels sentits.
I vaig arribar al Guggenheim. L’impressionant edifici de Frank Gehry és sens dubte l’emblema del Bilbao modern. És un dels edificis més bonics que he vist mai i l’entorn on està ubicat és immillorable.
A més, el museu està envoltat d’elements amb molta màgia, com les esferes d’acer inoxidable o el gos Puppy, el guardià del museu.
Seguint el passeig cap a l’oest, es pot veure just al costat del museu l’imponent Torre Iberdrola, cridada a ser una nova icona de Bilbao. La torre, encara en construcció, s’eleva fins als 165 metres i és ja l’edifici més alt de la ciutat.
Més enllà trobem el Pont de Deusto, al costat de la prestigiosa universitat i encara més lluny el Museu Marítim i el Palau Euskalduna, on no vaig entrar però que vaig poder gaudir de la bellesa dels edificis.
El meu passeig va acabar on hi ha la Karola. La Karola és una vella grua que data del 1957 que donava servei a les tasques de càrrega i descàrrega en l’època industrial. Es va mantenir com a record i es va pintar de vermell.
Per cert, com que una de les meves aficions és córrer, vaig decidir que aquesta seria una bona manera de fer un reconeixement del terreny abans d’endinsar-m'hi carregat amb la càmera. El recorregut començava davant de l'hotel i creuava tots els ponts de riu, fent un zig zag a manera de bon trencacames.
El funicular d’Artxanda i el Parc d’Etxebarria
Una activitat interessant que també es pot fer és pujar al funicular d’Artxanda. Aquest funicular permet pujar al Monte Artxanda en pocs minuts, i l’estació està a pocs metres del Zubizuri, a una plaça que talla el carrer Castaños per la meitat.
A dalt de tot es troba un petit parc amb unes vistes molt boniques de tota la vall de Bilbao, mirant cap al sud. El parc arriba fins al terme municipal de Sondika. Aquí teniu una de les fotos on es pot veure la ciutat.
Passeig molt recomanable, val la pena dedicar-hi una horeta.
I en acabar, vaig anar al Parc Etxebarria. Baixant fins la ria i seguint per l’ajuntament no es dificil arribar-hi en uns 15 minuts. Paciència amb la pujada, que es dura, però quan s’arriba a dalt de tot es pot gaudir d’una bonica panoràmica de Bilbao. El parc està ple de gent fent esport, de pares amb els nens i o de persones simplement assegudes en un banc llegint o conversant a la gespa.
El Casco Viejo i el Mercat de la Ribera
Una de les rutes que més vaig fer va ser passejar pel Casco Viejo. Per arribar-hi es pot fer amb el tramvia fins la parada d’Arriaga o Ribera, davant del mercat. Una altra possibilitat és agafar el metro fins a Casco Viejo. Jo recomano la primera, perquè així hi entres passejant i te’n fas una idea millor.
El Casco Viejo de Bilbao és un els lloc més encantadors de la ciutat. És una zona de vianants amb molta vida, comercial durant el dia i amb molt moviment de bars i restaurants a partir de quarts de vuit.
Vaig agafar el tramvia a la parada de Pío Baroja, casi davant de l’hotel i en un moment estava a Ribera. La meva intenció era visitar el Mercado de la Ribera. Me n’havien parlat molt bé i sempre he pensat que una de les millors maneres de conèixer una ciutat és visitar-ne un mercat. Allà pots veure els productes que compra la gent i els seus preus….però estava tancat :-( El Mercat de la Ribera és un dels més grans d’Europa i l’edifici data del segle XVIII. Amb no poques opinions en contra, se n’ha reformat recentment una gran part.
En aquesta altra foto podeu veure la part vella, encara per reformar.
Sigui com sigui, em vaig quedar sense mercat, però vaig aprofitar per fer un parell de fotos de l’església de Sant Antoni Abat, situada just al costat i del pont que creua la ria.
La segona part de la ruta va consistir en endinsar-me a les Siete Calles. Es tracta del nucli principal del Casco Viejo i es on hi ha mes vidilla. Val la pena donar-hi voltes i voltes i entrar a menjar-se un pinxto acompanyat d’una copa de vi. Menció especial als balcons, molts d’ells carregats d’encant. Tampoc us podeu perdre la Plaza Nueva, racó de reunió i ple de terrasses i ambient…almenys quan la pluja i la temperatura ho permeten.
Getxo, el Pont de Biscaia i el port
No només em vaig dedicar a visitar la capital de Biscaia, sino que aprofitant les bones comunicacions i a partir de la recomanació d’un company de feina vaig anar a la costa biscaina. La meva intenció era visitar Portugalete, Getxo i Plentzia, però el mal temps primer i la falta de temps després van fer que hagués d’abandonar la visita a mitges un dia i que no pogués anar a Plentzia el segon.
El metro de Bilbao forma una I grega. El tronc principal es divideix a San Inazio: una de les branques va pel marge esquerre de la ria fins a Santurzi, passant per Portugalete i l’altra va pel marge dret fins Plentzia passant per Getxo. Per cert, les boques de metro són molt curioses i a mi m’agraden molt, aquí en teniu una foto, corresponent a la parada d’Abando.
Vaig agafar el metro a Moyua i en uns 20 minuts ja era a Portugalate. Portugalete és una ciutat que forma part del gran Bilbao i té gairebé 50.000 habitants. El nucli antic es un bon lloc per passejar i està ple de comerços, però el que de veritat em va agradar és la ria. L’antiga estació de tren és un edifici amb colors impactant però que guarda un gran encant, a més l’ajuntament i altres obres arquitectòniques també valen molt la pena. Aquí podeu veure l’antiga estació de tren.
Però el més impactant de tot és el Pont de Biscaia o Puente Colgante.
Aquest obra va ser ideada per creuar la ria sense interferir la navegació. Consisteix en una estructura d’uns 50 metres d’on hi penja un transbordador capaç de creuar viatgers i vehicles des de Getxo a Portugalete.
Així que després del passeig, vaig pujar el transbordador per anar cap a Getxo. Getxo és una altra ciutat del Gran Bilbao d’uns 80.000 habitants i té el seu origen quan finals de segle XIX es van començar a establir allà gent amb diners a mode de ciutat balneari. Per això, les edificacions que hi ha a prop de la platja són totes espectaculars.
No quedava temps per gaire més, així que tot i que tenia ganes d’anar a Plentzia, vaig deixar-ho per una altra ocasió.
Gastronomia bilbaina
I no voldria acabar aquesta entrada al blog sense parlar de la gastronomia vasca. Els que em coneixeu sabeu que sóc amant de la bona cuida i que no em fa por experimentar amb coses noves, així que coneixedor de la bona fama d’aquest país en quant a la teca, vaig decidir rebutjar l’hotel i anar a la caça del bon restaurant. Però com que no podia perdre de vista que estava a Bilbao per feina, vaig haver de resistir la temptació d’anar a restaurants amb fama, potser la propera vegada.
Un bon lloc per anar menjar és sense cap mena de dubte el carrer Ledesma. Situat just per sota de la Gran Via Diego López de Haro i a prop de la parada de metro d’Abando, està ple i ple de llocs on prendre uns bons pintxos. El millor lloc que vaig trobar és el Molinillo; la barra és espectacular i és molt complicat dedicir-se.
Aquí en teniu un exemple, però us asseguro que n’hi havia molts més. Altres restaurants que tenien bona pinta, com, la Taberna, no van gaudir de la meva presència. Sí que vaig anar però al Muelle, que no està a Ledesma, però està molt aprop. Us aseguró que el chuletón té un aspecte molt simple, però estava genial.
Més lluny i potser més separat de l’ambient, trobem El Eme, un bar molt senzill però que fa els famosos triángulos i las torres. Hi vaig anar per recomanació i estava a rebentar.
El Eme está al carrer General Concha, tocant a la Plaça Moyúa.
Una altra zona fantàstica per menjar és el Casco Viejo. Només hi vaig anar un dia, però ja us dic que el complicat era decidir-se per un lloc. Jo vaig anar a la Deliciosa, bona teca però amb un tracte una mica sec.
També vaig tenir la sort de poder dinar a Caseríos casi tradicionals, on quan demanes unes llenties et porten la cassola i tu mateix et serveixes. L’Erreka Ondo a Zamudio o el Zirikadaderio a Derio, en són bons exemples.
I com us dic, em vaig quedar amb les ganes d’anar al Baita Gaminiz, a Bilbao o al Gaminiz a Zamudio. Dos restaurant d’alta cuina on el menú pica una mica més, però que em reservaré per alguna ocasió especial.
En definitva, Bilbao és una ciutat preciosa amb molts racons per descobrir i molt lluny de la idea de ciutat fosca i industrial que potser algú encara té. Recomanable de totes, totes…això sí, millor anar-hi quan la temperatura és més agradable i el risc de pluges és baix.
I per cert, aquí teniu una petita composició amb les fotos del viatge, animada amb música de Bide Artzean. La cançó es diu Behin eta berriz; espero que us agradi.
