I va arribar el gran dia, aquell dia tan esperat.
El dia 30 no vaig esmorzar, si no que vaig anar a la dutxa per preparar-me per l’operació: una vitrictomia 360G (uf, ho dic de memòria). Calia suturar els danys de la retina i col·locar una anella de silcona per reforçar l’ull.
Recordo com em van baixar a quiròfan. L’operació era amb anestècia local però al pricipi em van atontar una miqueta. Tenia la sensació d’anar begut i no parava de xerrar….fins i tot van haver de demanar-me que callés.
I així que vam acabar i resulta que tot va anar molt bé.
Aquest era el meu aspecte després de l’operació.
La resta del dia 30 va passar molt ràpid. L’endemà passaria el doctor per veure com anava tot, i com que les coses anaven bé, em van donar l’alta.
Ja podia anar a casa, però res d’esforços ni moviments bruscos. Evidentment ja em podia oblidar de les lents de contacte fins a nova ordre.
I no va ser fins la visita de principis d’abril que vaig rebre l’alta definitiva. Una lleugera pèrdua de visió va ser la única seqüela de tota aquesta història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada