El 23 de desembre de 2009 vaig escriure aquesta nota al meu perfil de Facebook. Crec que val la pena publicar-la integrament com a cloenda de tota aquesta història. Aquí la teniu:
La vida està feta de petits detalls i de grans moments, tant de bons com de dolents. Però el millor de tot és que qualsevol d'aquestes coses pot deixar una emprempta profunda que mai oblidarem. És cosa nostra si aquesta emprempta és una cicatriu que fa mal quan la mires i la recordes, o és una marca que t'ha fet més fort i t'ha ajudat.
Avui fa un any la vida em donava un gran trasbals, o almenys en aquell moment jo ho vaig creure així, quan em van diagnosticar un desprendiment de retina a l'ull esquerre. Galleda d'aigua freda anunciant una d'aquelles coses que mai penses que et pot passar. A partir de llavors els esdeveniments es van succeïr: ingrés a Bellvitge el dia 24 i cita amb el quiròfan el dia 30...tot el Nadal a l'hospital...mentrestant, immobilitzat totalment i amb els dos ulls tapats. I és llavors, quan vaig assimilar on era i que m'estava passant o em vaig adonar de com de preciosa és la vida i la salut, i em vaig lamentar de no haver sabut apreciar els bons moments de la vida i d'haver-me queixat de foteses. Creieu-me que en aquells moments ho hagués donat tot per un simple passeig o per alliberar-me de l'opressió de l'hospital.
Ja ha passat un any, i després d'aquell mal tràngol puc dir que me n'he sortit molt i molt bé, gairebé sense seqüeles. I és ara quan penso: Què n'he tret de tot allò? Encara perdura la voluntat d'exprémer cada instant de la vida? És trist però he de dir que no tant...de totes maneres intento no oblidar la lliçó que m'ha donat la perspectiva del temps. Segurament, és el més valuós que he obtingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada